Reflexió de l’assignatura i Fira de la ciència

Durant el transcurs d’aquesta assignatura he pogut reforçar la meva visió sobre la importància de treballar el pensament computacional amb infants. De la mateixa manera que trobaríem impensable una educació sense l’aprenentatge de la llengua o les matemàtiques, hauríem de trobar incompleta una educació on no hi hagués aprenentatge de programació o pensament computacional.

• Per una banda, en algun moment de la nostra vida ens trobarem amb problemes que haurem d’enfornar-nos, i si hem pogut treballar des de petits el pensament computacional, disposarem d’eines que ens poden ser útils en contextos externs a la tecnologia. Eines que ens permetran trobar diferents vies i optimitzar solucions, ser creatius, constants i dividir el tot en parts per tal d’enfocar el problema des de diverses perspectives.
• Per l’altra banda, la societat evoluciona cap a un major desenvolupament tecnològic on gairebé totes les persones de països amb un mig/alt nivell de desenvolupament disposen de dispositius electrònics al seu abast. Hem de saber aprofitar el potencial que aquestes ens ofereixen, podent ser creadors i no només consumidors. Disposar d’aquests coneixements ens permetran no dependre d’altres persones per solucionar els nostres problemes, sinó que serem capaços de crear un programa que s’ajusti a les nostres necessitats, fomentant també el sentit crític en l’ús d’aquestes.

Hem pogut veure el gran ventall de possibilitats que ens ofereix la programació i el pensament computacional i com es fomenta la creativitat, la capacitat d’organitzar idees, valorar-les i descartar-les. Hem pogut veure i experimentar diverses formes de treballar, molt llunyanes a la concepció típica que es té d’escriure codi. Programes com Scratch o Code ens permeten treballar la programació per blocs d’una manera molt intuïtiva, visual i motivadora. La programació sense endolls ens permet iniciar-nos en el pensament computacional sense necessitat de disposar d’aparells tecnològics. Els robots programables ens permeten veure i tocar el resultat de les nostres programacions i aprendre sobre hardware.

Gràcies al treball de la fira de la ciència ens hem afrontat a un repte real de crear una activitat de programació sense endolls per a infants. Hem hagut de pensar com podíem treballar diferents aspectes del pensament computacional sense utilitzar cap mena de tecnologia. A més, nosaltres ens vam proposar el repte d’innovar i fer una activitat diferent de les que normalment estem acostumats a veure. Gràcies al fet que ho vam fer en grup, cadascú va poder aportar la seva visió i les seves idees que van enriquir molt l’activitat.

A causa de les circumstàncies excepcionals que estem vivint no hem pogut dur a terme amb nens i nenes la nostra proposta. Hagués estat una gran oportunitat per poder corregir deficiències que pogués tenir la proposta. Podeu veure la guia didàctica que vam crear a continuació:

Guia didàctica, Si no ho veig no m'ho crec.

En definitiva, trobo que és una assignatura que ens ha transmès uns aprenentatges que haurem de tenir molt presents en la nostra tasca com a docents si volem educar a infants que puguin desenvolupar-se de la millor manera en l’actual societat.